"Fun polo aire e vin polo vento"

Día lluvioso y viento.
Día perfecto para permanecer en casa escuchando jazz y leyendo un buen libro pero en vez de eso, mis amigos y yo nos hemos aventurado en la isla a descubrirla, sus playas vacías y misteriosas, sus pequeños y reconditos pueblos enclados en el monte, sin transeuntes caminando, como si una película de miedo se tratara.
Gran día de reflexion... y risas, e historietas de amoríos varios como el boletín oficial de la casa reial de can serra.
Imagen en mi retina será: 4 amigos comiendo en la intemperie del viento mallorquín. Una tramuntana gélida se adentraba en tu ser y no te permitía delitar el esquisito manjar.

Sa aventura mallorquina

Era una vegada, una lota que no tenia feina,sense esmà, apagant.se poc a poc, sort de les amistats que, es trobaven en sa mateixa situació; de repent va llençar un avió de paper a sa muntanya mágica i tot d'una, aquella lota va agafar un avió de veràs cap a sa illa balear per treballar en una serie vinícola i conèixer nova gent, riure molt, cansar.se força i dormir poc.
la lota porta ja dues setmanes a sa illa, i demà hi ha festa d'equip després d'avui treballar dur. Viu a sa platja però es massa lluny per sortir a fer un tomb o anar al cine, avui restarà a casa a escriure a sa diari. està contenta del canvi, lamenta no poder estar mes aprop de la ciutat per fer un cine o fer unes canyes, però, ara, pensa, mentres beu una copa de vi blanc i menja un tros de formatge, demà ja sortirem

stressing frenetic life

hace una cantidad de tiempo que no escribo, porque, las ganas y el no de feedback de la gente cercana. También me di cuenta que solo escribía cuando estaba triste. de hecho, tendría que gritar que ya no estoy en la casa grande. me fui, me embarqué en un proyecto cinefilo con un gran equipo pero, lamentandolo mucho , se acabó.
Estos meses he hecho introspección interna por el mundo del norte, demasiado. Ahora no estoy receptiva de afecto amoroso, falta de esperanza, quizás pero contenta con un proyecto MALDITO en tierras turolenses.
Me gustaría que se hiciera realidad y triumfaramos como la espuma. porque nos lo merecemos,la negatividad del año anterior ha quedado atrás para no verlo jamás y mirar las cosas por delante, sin miedos, ja! Alguién se lo cree?
Esta foto de la gran urbe inglesa es una muestra de la presión que se está gestando estos dìas y que irá incresciendo.
Y , a estas horas de la noche y ecribiendo desde el local,despacho o wharever.

san francisco

magradaria estar aqui amb algu , es a dir, amb alguna parella. san francisco es apassionant i magrada i la jess es la canya. avui hem fet el brunch, so yankee, i un picnic al dolores park, pero despres de estar alla, mhe enrecordat dels dies amb parella, on el maarten hi era i parlar de lamor fa que recordi aquells moments amb tendresa i nostalgia. trobo a faltar als m, pero que hi ferem fa mal i dol pero suposo que es un moment de bajon despres daksts dies de solicitud , gaudiment i plaer en aquests dues ciutats.

nyc 3

b, avui ha comencat a ploure. havia de passar despres d'una setmana, els nuvols han aparegut a la ciutat dels gratacels.
avui he decidit esmorzar uns ous esclafats i beacon amb formatge algo tipic aqui, on he esmorzat a queens.
tinc unes colegues russes al hostel que m ratlllen mogollon!!! russia si que no podria viure.uffff
b, avui amb el bon rotllo que portava.
aquesta tarda he compartit el dinar. es a dir res, amb millet, van gogh, corot i rodin., tots i molts mes al metropolitan on he entrat de gratis gracies al curro. jejejje, aquests mitjans de comunicacio.
despres com que em moria de gana he anat a sopar a un lloc cool a soho, al bar GITANES, on per 30$ he menjat bastant b, dos martinis i un pastel de esberginia amb formatge de cabra,mmmm i per arrodonir/ho un pastel de xocolata. despres he passat per una llibreria on feien una presentaci'o d;un llibre de la provenca i una degustacio de vins i formatges, llastima que ja hagues menjat. peccato!!!
al sortir, com que polia i no tenia ganes de fer res sino veure una peli, he anat al cine de l'angelica juston a veure la darrera del w.allen, bastant pobre cau amb els tipics de la espana. aigggs!
b, magradaria viure una temporada i guanayarme uns calers aqui i perfeccionar el meu ingles.
dema un altre museu.

nyc 2

Despres duna setmana aqui. ja puc escriure amb criteri, tot i que amb faltes ja que no hi ha accents aqui a nyc. fa un mes no pensava pas que estaria en un hostal de brooklyn escribint el meu blog sobre les coses de nyc.
m'agrada molt caminar per la ciutat i veure els edificis de nyc, aquests grans gratacels que no sacaben mai. magraden els muffins dels matins, els bars de rock de willliamburg, lamabilitat de la gent, central park, el ferry de state island, la barreja de cultures pero el mateix temps la separaci'o i el racisme que es veu entre hispans i negres, super raro, i el fet que vulguin prendre el pel els indus o els xinos amb els locals de sovenirs. el timo de pagar 20 euros per entrar a empire state, guggenheim, rockeffeler center i demes. la proliferaci'o de locals com els manicura, el fet que no el metro no estigui habilitat per minusvalids i per cap minoria que conec. lo guarro que esta. lo bo es que funciona tota la nit.
ara no se si em comprare un mac, ja que mhe comprat una camara i tmb he decidit pirarme uns dies a san francisco. ja que estem aqui no.
aqui dona molt a pensar. a reflexionar sobretot quan es passeja per central park, ple de parelletes i tu alla sola, mirant la naturalesa. no se on anirem a parar despres de fer 32 anys i veure com es ponia el sol al pont de brooklyn, al final, sempre tens la sensaci'o que potser hagues estat millor venir amb algu especial. pero , penses, i si aquest algu no mhagues deixat fer tot el que jo hagues volgut. i aleshores penses que millor sola. espero que algun dia trobi la persona.

new york

ahir vaig arribar a new york. impressionant, molt ciment . les distàncies són enormes, el metro està superguarro però funciona tota la nit i l'arquitectura